La Balada de Mick the Miller
Què passaria si a la insensatesa li donés per reunir en una àrida cruïlla al Diable, Mick the Miller, Hitchcock i Howling Wolf ...?
DE QUÈ VA
El cadàver d'Albert de Courville, genuí i prolífic director de cinema dels anys 30, apareix en una platja recòndita, dies després que robessin, de camí a laboratori, la bobina de la seva última pel·lícula, "Wild Boy", basada en la vida de Mick the Miller, el llebrer de carreres més famós de la Història. En aquell temps, a Gainsburough Studios, rodava també un incipient Alfred Hitchcock que, ofuscat per la cobdícia, negocia amb Mefistófeles, encarnat pel Pare Brophy, al seu torn amo i mentor de Mick, per assolir la Celebritat.
La Balada de Mick the Miller és, en essència, una maledicció sagrada que desemmascara la sinistra il·lògica de l'èxit que tant venerem i, pel qual, en millor o pitjor mesura, estem disposats a prostituirnos quan ningú ens mira.
Com va dir Shakespeare en aquell blues ...
La cinta extraviada emprendrà un periple que travessarà diverses de les escenes més icòniques de la galàxia hitchcockiana, per desvetllar a l'espectador els intestins del crim, i dilucidar que no hi ha paradís sense pecat, ni avern sense virtut. Que ens devem també a les nostres catacumbes ... que la Llum necessita la Tenebra ...
pare Brophy
"Hell is empty and all the devils are here ..."
El Galgo Afónico insisteix, i segueix fagocitant estereotips, amb una sorpresa escènica que furga i reivindica l'infern que ens inspira.
Una proposta críptica que homenatja el blues deltaic, a una llegenda irrepetible dels canòdroms, i al talent sincrètic d'un geni del setè art que ofrena la seva ànima al Maligne per immortalitzar la seva filmografia.
COM ÉS
En aquest fals documental teatralitzat, aquest batibull delirant de personatges reals desfasats, quatre músics (el Pare Brophy i tres bluesmen diabòlics) interpreten, des del "hades" de l'escenari, un concert inusitat que explora l'enigmàtic repertori del mestre del Blues, Howling Wolf .
Un irreverent pas més enllà, una oda al McGuffin (excusa argumental del suspens que ens va llegar "Hitch"), en la qual, per desgranar la trama, es projecten vinyetes inspirades en els seus extraordinaris storyboards, amenitzades amb àudios profanats de la seva reconeguda sèrie "Alfred Hitchcock presents ", però enverinades audiovisualment per la biografia maleïda d'un Llebrer universal.
EQUIP
Creació: El Galgo AfónicoLAB.
Performance: Israel Sanz, Joan Redondo, Josep Lluís Redondo i Abraham Creus.
Música: Howlin 'Wolf / Chicho Sánchez Ferlosio / Charles Gounod / El Llebrer AfónicoLAB.
Vídeo-remuntatge material arxiu: Tacto Sonoro.
Disseny de so: Tacto Sonoro.
Coordinació equip il·lustradors: Damià, Pere Adamuz.
Il·lustradors: Miguel Hernández, Rose T. Villalobos, Alicia Gran.
Disseny de material gràfic: Oriol Puigbó.